|
1984, 2005 (218 pàgines)
Ford Madox Ford (1873-1939) és un dels pares de la literatura anglesa moderna. Va publicar més de vuitanta obres, on amb freqüència va tractar el conflicte entre els valors eduardians tradicionals i la naixent societat industrial. El 1915 va publicar El bon soldat, considerada per ell mateix com la seva millor novel·la. Ford Madox Ford, que admirava l’obra de Flaubert, es va sentit molt afalagat quan un crític va dir que El bon soldat era “la millor novel·la francesa de la llengua anglesa”. En aquesta obra, des de la primera frase fins a la darrera, tot és qüestionat i qüestionable i la narració segueix una progressió que va posant damunt la taula molts d’aquells aspectes que la societat eduardiana pretenia amagar i negar: l’angoixa provocada per la degeneració moral i física, la sexualitat masculina i la femenina... El relativisme, l’ambivalència que impera en tot moment, fa que castedat i llibertinatge semblin perfectament intercanviables, segons la perspectiva que es prengui.
La combinació de la capacitat per donar sentit als detalls de l’experiència i la riquesa de la seva prosa narrativa el converteix en un del millors novel·listes anglesos del segle XX.
Fundador de The English Review i redactor en cap de The Transatlantic Review, va animar molts joves autors de talent com ara Thomas Hardy, H.G. Wells, T.S. Eliot, Anatole France, D.H. Lawrance, James Joyce, Ernest Hemingway, Gertrude Stein, Jean Rhys o E.E. Cummings. Obres remarcables són, entre altres, la tetralogia Parade’s End i La cinquena reina, 1906.
|
