|
Edicions 62, 2009 (197 pàgines)
“Conec la fam, l’he patit. De nen, a la fi de la guerra, vaig amb els que corren per la carretera al costat dels camions dels americans, allargo les mans per enxampar les barretes de xiclet, la xocolata, els paquets de pa que els soldats llancen a l’aire... És d’una altra fam que es tractarà en la història que segueix.” “El Bolero no és una peça musical com les altres. És una profecia. Narra la història d’una còlera, d’una fam. Quan s’acaba amb violència, el silenci que en resulta és terrible per als supervivents atordits. He escrit aquesta història en memòria d’una jove que fou a pesar seu una heroïna als vint anys.” París, anys trenta. L’Ethel, neboda petita d’un home vell amb una gran fortuna i originari de l’illa Maurici, coneix la Xénia a l’escola. A través dels camins vitals d’aquestes noies, que s’encreuaran al llarg del temps fins a la segona guerra mundial, La música de la fam evoca una amistat esquitxada pels avatars de la Història.
|
